Abans de que apareixèssin les telecomunicacions, les primeres formes de comunicar-se havien sigut els coloms missatgers, la comunicació verbal, l'ús de cartes, els senyals de fum (no literalment com diu el terme) i els senyals acústics.

​

L'any 1792 es va aprobar un projecte de l'enginyer francés Claude Chappe que es basava en la construcció del primer sistema de telegrafia òptica: un sistema de telecomunicació amb regles homogènies i regularitzades. Aquest sistema requeria la construcció d'unes torres específiques per al seu ús i la primera línia en funcionament fou entre Lilla i París amb vint-i-dues torres separades per 230 km.

​

L'aparicó del telègraf elèctric va deixar inutilitzat aquest sistema ja que funcionava amb cablejat elèctric i no necessitava una infraestructura específica. L'últim sistema de telegrafia òptica d'ús comercial va ser abandonat l'any 1880 a Suècia.

​

Per transmetre la informació, el telègraf feia servir un sistema molt rudimentari d'obertura i tancament d'un circuit elèctric amb dos símbols, el punt i la ratlla, que es diferenciaven simplement pel temps de tancament del circuit. Amb aquests dos símbols i el Codi Morse es codificava la informació.