L'any 1854, l'inventor francès Charles Bourseul va plantejar la possibilitat d'utilitzar les vibracions causades per la veu sobre un disc flexible o diafragma, per tal d'activar i desactivar un circuit elèctric i produir unes vibracions similars en un diafragma situat en un lloc allunyat, que reproduiria el so original.

​

No obstant això, durant molts anys s'ha atribuït la invenció a Alexander Graham Bell, que va descobrir que modificant un corrent elèctric continu, es podien imitar les vibracions que produeix la veu humana.

​

La telefonia ha sofert una gran evolució impensable des del seu inici. Es basa en la transmissió bidireccional del so a distancia mitjançant la conversió del so en una senyal elèctric, que es transmet a través de la xarxa de comunicació fins arribar al receptor i convertir-se de nou en so. Com que és una comunicació de caràcter bidireccional, tant l'emissor com el receptor poden fer les dues coses alhora.

​

​

La telefonía pot ser fixa o móvil.

​

En la telefonia fixa els aparells telefònics estan situats en un lloc fixe i connectats a una xarxa de comunicació a través de cable elèctric. Els aparells telefònics de la telefonia fixa consten d'un micròfon, d'un auricular, d'un sistema de marcatge numèric i d'un avisador acústic. El micròfon converteix el so en un senyal elèctric. Les variacions de pressió produïdes pel so fan vibrar una membrana situada al micròfon que les converteix en variacions de tensió elèctrica que es transmeten a la xarxa de comunicació, L'auricular converteix el senyal elèctric en un senyal sonor. Les centrals telefòniques deriven les trucades i aquestes es poden fer mitjançant cable elèctric, trams de comunicació per ones terrestres i satèl·lit, i trams de fibra òptica.

​

La utilització de la fibra òptica amplia la capacitat i la velocitat de les línies telefòniques. Està constituïda per fils de vidre que transmeten la informació emprant la llum com a mitjà de transmissió.

​

En la telefonia mòbil els aparells són autònoms i la comunicació amb la xarxa es fa mitjançant ones electromagnètiques. La connexió es gestiona amb les centrals telefòniques a travès d'antenes que estan repartides per el terrirori i que formen cèl·lules, és a dir, espais amb cobertura a la xarxa.